la cremeta color blanc

quin aborriment
tedi de viure
ara no es pas el moment
d'escriure
necessito el teu somriure
per a continuar sentint
el caliu a l'entrecuix
que tant m'excita com jo vull
soc un ruc
un tant maligne
i descrec de tots els signes
que porten a dins l'empremta
de qualsebol paradigme
per a omplir aquesta vuidor
bojeria de veritat
qualsevol lletra es la merda
que un vell colom ha cagat
geu aqui i xarrupa fort
d'aquest membre tan barroc
perque aixo es l'unic quimporta
la correguda mes grossa
i ara diguem quin intelectual
quin dement o capcigrany
has trobat de mes genial
en aquest mon de teranyina
i enganyifa colossal
trec el paraigua i esmorzo
pro per dintre mes igual
es el final de tot mal
ja te dic que tant me fa
mentre tu et vas despullant
jo magafo a california
la cremeta color blanc
prenc raïm i vec xampany
mentre tu vas esnifant
de debo que no mentero
de res de tot el que fan
ja t'he dit que no en se res
he perdut tot l'interes
veig el món a l'inrevés
tu prepara la mantega
que va be pel cacauet
que ambla polla en vinagreta
el caliu es ja excel.ent
pro si tu no ets com aquells
que somriuen quan diluvia
ves amb compte alla el safreig
que  afilat avui la guvia
deficient indiferent
o dement convaleixent
jo mescapo tan de pressa
com avui permet la gent
amb un tremolor de dents
i un ullas d'iluminati
com la front de maquiavel